1.
aclucar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (els ulls) tancar. Ant. Desclucar. Esparpellar-se: descloure les parpelles. 2 abatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doctrina, etc.) enderrocar(una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.) derrocar, íd. derruir, íd. arrasar, destruir fins arran de terra. arranar, íd. assolar, íd. destrossar(->) aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases. esfondrar. L'allau va esfondrar l'església. [...]
|
3.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocaro derrocar derruir demolir tomar(dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasaro assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar(també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar [...]
|
4.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. crebar(vulg.) anar al canyet(vulg.) aclucar els ulls(fig.) fer l'ànec(fam.) exhalar el darrer sospir 2 (Dit d'una planta) assecar-se colltorçaro colltòrcer(v. intr. i pron.) collvinclar-se Cp. neulir-se, emmusteir-se, mustigar-se 3 (Dit d'un poble, una família, etc.) extingir-se acabar(->) 4 [...]
1 morir-se (usat també fig.: morir-se de riure) traspassar transir passar d'aquesta vida a l'altra deperir, morir lentament, per una llarga malaltia, de consumpció, etc. perir expirar finar premorir, morir primer que un altre. sucumbir o caure, morir en la guerra, en una lluita, etc. fer el darrer badall (fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel (en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n (fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món (o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort petar (fam.) faltar (fig.). El dia que jo falti... passar a millor vida (en llenguatge religiós) finir els seus dies, morir de vell. colltrencar-se o trencar-se el coll, morir d'accident. matar-se, íd. rompre's el coll, íd. colltorçar o colltòrcer (intr. o pron.) collvinclar-se (fig.) tancar els ulls a la llum quedar-s'hi. Amb poc més se'ls hi queda, mor en els seus braços. quedar al seti (o al siti), morir sobtadament o de mort violenta. perdre la vida (en una empresa arriscada, etc.) deixar-hi la pell (o els ossos), íd. donar la sang (o la vida) (per un ideal, una persona, etc.) anar a sopar amb sant Pere (fam.) anar al clot (o al sot) batre (o estirar) les pernes (fam.) estirar els peus (Spill. ENC p. 221, 18) dinyar-la (fam.) fer la clucaina (fam.) anar-se'n al calaix (fam.) escolar-se, morir escolat, per massa pèrdua de sang. rebentar (esp. en sentit fig.). Rebentava d'enveja. crebar (vulg.) anar al canyet (vulg.) aclucar els ulls (fig.) fer l'ànec (fam.) exhalar el darrer sospir 2 (Dit d'una planta) assecar-se colltorçar o colltòrcer (v. intr. i pron.) collvinclar-se Cp. neulir-se, emmusteir-se, mustigar-se 3 (Dit d'un poble, una família, etc.) extingir-se acabar (→) 4 (Dit d'un camí) definir. Aquest camí defineix al bosc. acabar (→) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
5.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar(els ulls), tancar-los. barrar(una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotaro barrotar, tancar la porta [...]
|